El bon temps ens ha ajudat a passar el dia, un dia d'hivern, cel gris encapotat, i a estones el sol ens acompanyava. Hem esmorçat a la Gleva, i en tenir la panxeta ben plena hem tornat a l'autocar camí de Moià. Moià és una població tant antiga que no ho pot ser més, amb tanta història que molts pobles de la península voldrien tenir-la, els museus són excel.lents i ben portats, la vida cultural de Moià no té res a veure en altres poblacions més poblades.
Hem intentat visitar les coves, però l'autocar de tres eixos no ha pogut passar pels revolts de la carretera local que porta a les coves, per tant, hem tornar enrera i hem tornat a Moià. Hem visitat el Museu de Rafel de Casanoves, hem recordat altre vegada la historia i en el mateix museu el pis superior hem pogut veure tot allò que no hem pogut veure a les coves, per tant malgrat el contratemps per la llargària de l'autocar, hem pogut veure tot allò que s'ha trobat a les coves del Toll. Val a dir que el museu és interessant, està ben il.lustrat, és amè, i ens hem adonat que la vida de Moià ha estat rica des del Paleolitic, al ser una regió especialment acollidora i un clima adient per a les civilitzacions que ens han precedit.
La historia, la casa del Conseller en Cap Rafel de Casanovas, ens ha aportat la imatge de tal com vivien les families benestants i que alhora de ser-ho, també gauiden d'ideals i utopies per a poder servar les llibertats.
En acabar les visites, després de donar un tomb pel petit mercat, al mes de febrer quan el fred apreta, ens hem dirigit a l'autocar per anar al restaurant de Montvi de Baix. Una calçotada ens esperava, calçots, carxofes, parrillada de carn, postres, vi i cava, i ens hem aixecat de taula després d'estar d'acord tots que després de menjar es pot pensar millor. No obstant quan t'aixeques de taula no penses en el tercer món, i et poses a ballar per a fer baixar l'àpat.
Hem aprofitat per a fer un reconeixement públic a un soci de l'AVCV que després de més de trenta anys donant suport a la prevencio de la joventut i infancia a través de l'esport ara, ha deixat de fer-ho per manca d'instal.lacions i suport, així que s'ha lliurat una placa en honor del monitor de judo, Rodrigo Arroyo, per la seva incansable dedicació pel be del barri i per l'ajuda a fer un bon veinatge.
En acabar, hem retornat a Barcelona sense contratemps, i en baixar de l'autocar ha començar a fer la xiu-xiu.
Resum: Una excursió excel.lent.
Hem intentat visitar les coves, però l'autocar de tres eixos no ha pogut passar pels revolts de la carretera local que porta a les coves, per tant, hem tornar enrera i hem tornat a Moià. Hem visitat el Museu de Rafel de Casanoves, hem recordat altre vegada la historia i en el mateix museu el pis superior hem pogut veure tot allò que no hem pogut veure a les coves, per tant malgrat el contratemps per la llargària de l'autocar, hem pogut veure tot allò que s'ha trobat a les coves del Toll. Val a dir que el museu és interessant, està ben il.lustrat, és amè, i ens hem adonat que la vida de Moià ha estat rica des del Paleolitic, al ser una regió especialment acollidora i un clima adient per a les civilitzacions que ens han precedit.
La historia, la casa del Conseller en Cap Rafel de Casanovas, ens ha aportat la imatge de tal com vivien les families benestants i que alhora de ser-ho, també gauiden d'ideals i utopies per a poder servar les llibertats.
En acabar les visites, després de donar un tomb pel petit mercat, al mes de febrer quan el fred apreta, ens hem dirigit a l'autocar per anar al restaurant de Montvi de Baix. Una calçotada ens esperava, calçots, carxofes, parrillada de carn, postres, vi i cava, i ens hem aixecat de taula després d'estar d'acord tots que després de menjar es pot pensar millor. No obstant quan t'aixeques de taula no penses en el tercer món, i et poses a ballar per a fer baixar l'àpat.
Hem aprofitat per a fer un reconeixement públic a un soci de l'AVCV que després de més de trenta anys donant suport a la prevencio de la joventut i infancia a través de l'esport ara, ha deixat de fer-ho per manca d'instal.lacions i suport, així que s'ha lliurat una placa en honor del monitor de judo, Rodrigo Arroyo, per la seva incansable dedicació pel be del barri i per l'ajuda a fer un bon veinatge.
En acabar, hem retornat a Barcelona sense contratemps, i en baixar de l'autocar ha començar a fer la xiu-xiu.
Resum: Una excursió excel.lent.
Fotos: SBV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada